Flaviano Amatulli Valente, sacerdot, fundador i director del Moviment Eclesial ''''Apòstols de la Paraula'''', amb presència a tota Amèrica, Itàlia, Espanya i Portugal, ha respost a les nostres preguntes sobre les sectes fonamentalistes a Hispanoamèrica, tema que coneix bé i sobre el qual assessora els bisbes mexicans.
http://www.e-cristians.net
Idioma: Catalán.
– Fa poc el nou president dels bisbes de Guatemala, monsenyor Rodolfo Quezada, declarava que la invasió de sectes fonamentalistes a Guatemala està donant un nou dinamisme a l''Església catòlica del país. En què consisteix aquest ''''nou dinamisme''''?
-Possiblement Mons. Rodolfo Quezada, en parlar d''un nou dinamisme, s''està referint a un cert qüestionament que les sectes estan causant a l''Església. ''''Si ells poden crear comunitats fervoroses, per què no ho podem aconseguir nosaltres?''''. Als altres països d''Amèrica Llatina està passant quelcom de semblant.
-Monsenyor Rodolfo Quezada assenyalava que les estadístiques que parlen d''un 85-95% de catòlics a Guatemala són poc fiables. Quines són les xifres reals de catòlics que han abandonat l''Església a Amèrica Llatina? On van?
-No existeixen estadístiques ''''fiables'''' sobre això. En general els no catòlics tendeixen a inflar les xifres, possiblement per justificar l''ajuda que reben de l''exterior. Segons la meva opinió actualment a Amèrica Llatina hauran deixat l''Església entre el 15% i 20% dels catòlics.
La línia pentecostal és la que s''està aprofitant de la ''''sagnia'''' catòlica (un 50-60%). Segueixen els testimonis de Jehová; els mormons i els adventistes del 7è Dia (un 10-15%). Els altres ja no creuen en res (indiferentisme religiós) i serien un 20% o 30% dels que van deixar l''Església.
Tanmateix, per tenir una idea més àmplia de la situació, pot consultar-se la pàgina web, que en presenta una aproximació, sense ser molt exhaustiva:
http://homepages.msn.com/spiritst/yebisannu/estadamer1.htm
-Quan parlem de ''''sectes fonamentalistes'''', de ''''protestants'''', ''''d''evangèlics'''' o de ''''germans separats'''', estem parlant de la mateixa cosa o són quatre coses diferents? Expliqui aquests termes als nostres lectors amb els seus matisos.
-En assumptes de terminologia, hi ha molta incertesa. Segons la meva opinió hauria de veure si un grup és proselitista o ecumènic, trinitari o unitari i compta amb un baptisme vàlid o no. Tota la resta complica l''assumpte i el reserva a l''anàlisi dels experts, l''eficàcia pràctica dels quals és molt discutible.
Quan es parla dels ''''protestants'''', el poble en general es refereix als qui són cristians però no catòlics. Els qui sabem una mica més, ens referim als grups que deriven directament de la Reforma Protestant: luterans calvinistes, presbiterians, baptistes, etc.
Quan es parla de ''''germans separats'''', el poble en general que té un cert contacte amb la vida de l''Església, es refereix a tots els cristians que no són catòlics. Nosaltres ens referim als ortodoxos, anglicans, protestants i altres grups que no són fanàticamente proselitistes i anticatòlics.
En parlar ''''d''evangèlics'''', excepte els testimonis de Jehová i els mormons tots els grups es consideren evangèlics. És una tradició que ve des de Lutero, en oposició a ''''catòlics''''.
Pel que fa a les ''''sectes fonamentalistes'''', es tracta d''una expressió genèrica, que abasta els grups que van començar des de principis de 1800: mormons, adventistes del 7è Dia, testimonis de Jehová, pentecostals, els anomenats ''''cristians'''' a seques, etc. La seva característica: salvar el ''''fonamental'''', que consisteix essencialment en la interpretació ''''literal de la Bíblia i l''espera de la tornada ''''imminent'''' de Crist.
En general, aquests grups parteixen de la idea de ''''l''apostasia'''' general, que va arrossegar a les esglésies històriques (catolicisme, ortodoxos, anglicanisme i protestantisme), la qual cosa justifica el seu proselitisme ferotge i despietat.
-Quines són les possibilitats de diàleg entre l''Església catòlica i aquests altres grups i esglésies? Com ha d''orientar-se aquest diàleg? Hi ha camps de col•laboració, com per exemple, els drets humans, la Cultura de la Vida, etc….?
-La nota dominant a Amèrica Llatina és el proselitisme religiós, no el diàleg. En veure l''extrema debilitat de la gran majoria dels catòlics, tots volen aprofitar-se, fins i tot les esglésies històriques que en altres latituds són ecumèniques (anglicans i luterans).
Hi ha alguna trobada ecumènica i algun tipus de celebració amb alguns representants de les esglésies històriques i grup pentecostal. Normalment es tracta d''una cosa formal més que sentit i sincer, doncs, mentre es parla d''ecumenisme en general es pensa en el proselitisme, dues actituds contradictòries.
-El creixement de les sectes a Amèrica Llatina, té implicacions polítiques i econòmiques? Afecta els partits polítics?
-Excepte els testimonis de Jehová que de per si són aliens a la política i a qualsevol tipus d''activitat esportiva o cultural, a fi d''aïllar totalment de la societat (el món) als seus integrants, els altres grups busquen el poder polític com mitjà per implantar definitivament les seves creences, avançar i eliminar el catolicisme. Com a estratègia, donen suport a qualsevol tipus de govern sigui de dreta o d''esquerra (Pinochet a Xile, Sandinisme a Nicaragua, Hugo Chávez a Veneçuela, etc.) per rebre suport, augmentar els seus espais en la societat i adquirir legitimitat. Quan compten amb una base suficient, funden partits polítics (exemple, a Guatemala) o creen aliances en partits existents.
-Què hi ha de cert al tòpic de que es financen des de poderosos grups econòmics nord-americans?
-A part de missions directes i permanents, les matrius d''Estats Units continuen assessorant i recolzant econòmicament als seus fidels o esglésies germanes d''Amèrica Llatina. Font dels ingressos: els delmes, les col•lectes lliures i les aportacions de les foundations (fundacions). Cada empresa de cert relleu (Coca-Cola, Palmolive, General Motors, etc.) compta amb una fundació d''obres socials, esportives o culturals. Doncs bé, certa quantitat d''aquests diners va a parar a les arques de les associacions religioses que treballen a Amèrica Llatina. Quan la teologia de l''alliberament estava en ple apogeu, donant suport a les guerrilles de Centre Amèrica i l''oposició d''esquerres d''altres països, el mateix govern d''Estats Units va intervenir, mitjançant operacions encobertes de la CIA, per afavorir la dissidència religiosa al continent llatinoamericà entre els catòlics, afavorint qualsevol tipus de sectes.
-Quins són les causes perquè tants catòlics abandonin l''Església per acollir-se a altres ofertes religioses?
-Ha hagut un ecumenisme mal entès, que ha deixat inerme i indiferent el poble catòlic davant l''envestida proselitista de les sectes. Ecumenisme als seminaris i centres de formació per a religioses o laics, però gens de defensa de la fe. Era un desarmament general i els altres van saber aprofitar l''oportunitat.
Després ve l''abandonament: la perifèria de les ciutats i el camp no tenen atenció pastoral. Finalment, els catòlics tenen complex d''inferioritat perquè desconeixen la Bíblia.
– I quines són les solucions que s''hi podrien aplicar? Hi ha alguna fórmula que l''Església hagi provat ja amb èxit?
-A més de la càtedra d''ecumenisme, s''ha d''establir a cada seminari i centre de formació una càtedra d''apologètica, tenint present les sectes de tipus cristià, la Nova Era, l''esoterisme, l''ocultisme, el satanisme, la santeria, els cultes afrobrasilers, etc. S''ha d''insistir en el que més afecta cada lloc. Actualment a tot el continent americà els Apòstols de la Paraula som els més compromesos i amb més experiència en aquest tipus de pastoral. És un fet que, en arribar nosaltres a un lloc, es para l''avenç de les sectes i comencen un lent retrocés.
Comptem amb fullets, llibres, cassets, videos, cursos a nivell massiu o de grup, etc. El nostre objectiu: que a cada lloc hi hagi algun ''''expert'''' en aquest tipus de problemàtica, encarregat d''orientar oportunament als qui freqüenten la catequesi, integren els moviments apostòlics o en qualsevol manera se senten afectats per les sectes. Una acció de prevenció i assessoria al moment de la prova: dubtes suscitats per les sectes, parents o amics confosos o gent de bona fe que va deixar l''Església Catòlica i està disposada a un diàleg aclaridor.
Una de les iniciatives més importants consisteix en utilitzar la Bíblia des de la preparació per a la Primera Comunió: es comença amb un curs bíblic, segueix l''estudi del catecisme, buscant a la Bíblia els seus continguts principals i s''acaba amb un breu curs d''apologètica, aclarint la pròpia identitat catòlica i donant resposta als atacs de les sectes.
-Amb Internet, l''oferta del mercat espiritual es fa infinita: qualsevol grupet pot captar adeptes mitjançant una web. Però com pot l''Església optimitzar els aspectes bons d''Internet per difondre el seu missatge?
-Comptant amb gent ''''experta'''' en el maneig d''aquest mitjà i amb ganes de treballar. Nosaltres ho estem fent amb bastant èxit. Són els nous ''''aeròpags'''', que es presenten en l''acció evangelitzadora de l''Església, que avui en dia té ha veure molt amb el ''''diàleg'''' o la ''''trobada'''' directe de persona a persona o mitjançant un llibre, un casset, una pel•lícula o Internet. Com diu un refrany molt conegut a Mèxic: ''''El que tiene más saliva, que trague más pinole''''.
